GENOVÈS II VS SOROIII

 No vaig poder anar a la classe pràctica que es va fer al trinquet de la UPV, a causa de les inclemències meteorològiques que es van donar eixe dia. Pel que la reflexió, anirà sobre la visualització d’un vídeo d'una partida d’escala i corda.

La partida que he pogut veure és final del XXVII campionat individual d'escala i corda disputada al trinquet del Genovès el 28/09/2012 i al de Llíria el 30/09/2012. Es va jugar en dies diferents i en dos trinquets per culpa de les inclemències meteorològiques que va fer impossible que es disputara la partida sencera al trinquet de Genovès. En aquesta partida s’enfronten Genovès II (blau) i Soro III (roig), i va a 60 tants.

A aquesta partida podem observar tots els coneixements i les regles que hem tractat a classe de forma teòrica. Podem observar com cada pilotari té un feridor, que s'encarrega de ferir, i al mateix temps observem, que en partides tan importants, solen tindre molt bons feridors, podem arribar a observar en aquesta partida, punts aconseguits solament amb la ferida, o les situacions tan difícils que creen per al contrari. I de la mateixa forma, observem com ha de ser la ferida, on la pilota ha de tocar en la llosa, colpejar-la, passar per damunt de la corda a l'altre camp, tocar a la muralla i després ha de botar com a mínim una vegada en les escales i després caure al dau. Quan no es fa bé, podem observar com es marca falta, en aquesta partida els dos feridors fan faltes, on la primera no conta però la segona, anota 5 al pilotari contrari; i quan es comença un joc nou les faltes tornen a 0.

La partida comença amb el Soro al dau i el Genovès al rest, i quan un dels jugadors aconsegueix un “quinze” (joc) es canvia de camp. S'enfronten dos molt bons pilotaris, i observem com a mesura que va avançant la partida, la qualitat dels dos és superior a la de l'inici i com els quinzes es juguen més. Gràcies a la visualització d’aquesta partida, podem tomar consciència de lo important que és per un pilotari tindre una bona pegada i controlar les dues mans, ja que la pilota no va sempre al mateix lloc, i com dins d’una partida no sols influeixen les qualitats físiques i tècniques, sinó que també cal tenir en compte el trinquet (terreny de joc) i les seues condicions.

Aquesta partida també és un bon exemple de que la pilota valenciana en totes les seues modalitats, és un joc que combina la destresa, la tècnica, el físic i la tàctica. En aquest cas Genovès tè una molt bona tècnica, però ve d'una lesió de 14 mesos al colze i el muscle i no està físicament al 100%; i d’altra banda Soro que està al 100% físicament, però potser no té la mateixa tècnica que Genovès.

Finalment, la partida quedà 60-30 per a Soro. Personalment, abans de veure aquesta partida havia tingut l’oportunitat de veure unes quantes al trinquet de Pelayo però sense els coneixements per a poder entendre bé la partida, i entre pilotaris que no eren professionals; i la veritat és que no em varen desagradar, però no em cridaven molt l'atenció. Al veure aquesta partida amb més coneixements i prestant atenció a tot, per a la meua sorpresa (per les vivències aterros), em va agradar moltíssim i em va paréixer molt interessant. Crec que veure una partida de pilota és una de les coses que els valencians hem de fer una vegada per lo menys en la vida, per a donar-nos compte del joc tan valuós que tenim. A més personalment, una de les coses que vaig a fer quan trone la normalitat serà, anar a veure una partida a un trinquet, per a poder viure l’ambient i presenciar-ho en directe.